RECURSOS

Francesc preguntà a Lleó: - Saps què és, germà, la puresa de cor? - És no tenir faltes per reprotxar-se -respongué Lleó sense dubtar-se gens. - Aleshores comprenc la teva tristesa -digué Francesc-. Sempre tenim alguna cosa per reprotxar-nos. - Sí -digué Lleó-, i és precisament per això que no espero d'aconseguir mai la puresa del cor. - Ah, fra Lleó, creu-me -replicà Francesc-, no et preocupis tant per la teva puresa. Gira vers Déu i el teu esguard. Admira'l. Alegra't pel que és; tot santedat. Dona-li gràcies per ell mateix. Això, germanet, és tenir el cor pur. I quan estiguis girat així vers Déu, no retornis de cap manera sobre tu mateix. No et preguntis on ets pel que respecta a Déu. La tristesa de no ser del tot perfecte, així com de sentir-se pecador, és encara un sentiment humà, massa humà. Has d'aixecar el teu esguard més amunt, força més amunt. Cap a Déu, la immensitat de Déu i el seu esplendor perdurable. El cor pur és aquell que mai no para d'adorar el S